Capítol 25: La vida continua
La mare seguía amb el gran dolor
d’haver perdut al seu fill Tian. I el Tòfol anava prou bé amb la seva relació
amb la Maria, ja que en una de les seves converses l’havia abraçat i li deia
que l’estimava.
Capítol 26: Un món ple de futur
El
pare torna a buscar a la seva família al camp. Porta uns visats i els informa
que poden marxar a viure Méxic.
Capítol 27: I després, la llibertat
Tots
surten del camp per marxar a Amèrica. En Tòfol havia de deixar allà a la Maria
i la mare a la Salut. El pare només portava visats per ells. En Tòfol escriu el
poema d’en Tian a la sorra, perquè se’l emporti el mar per sempre i la Maria el
recordi.
Capítol
28: Una nova vida
Arriben a Mèxic,
els va costar adaptar-se a una nova vida. El pare va aconseguir una feina de Fuster
i la mare treballava en una llibreria. Amb el temps en Tòfol va seguir la feina
del seu pare a la fusteria.
En aquest
capítol en Tòfol se sent molt malament perquè la Maria li ha confessat que li
agrada en Jordi. En Jordi i en Jofre han de marxar cap a Constantí i això el
posa content perquè no tindrà rivals per treure-li a la Carbonet. Però també
està trist perquè no vol quedar-se sense amics. Més tard la Carmeta i la Salut
van arribar al camps amb la seva germana Tina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada