Capítol 9-12

Capítol 9: Un plat ple de nous
En aquest capítol un home que es diu Sebastià arriba a casa d’en Tian i en Tòfol. Era un vell amic dels seus pares, que els venia ajudar perquè la guerra havia empitjorat. Es veu que el Cisco li ha dit que els porti a França per exiliar-s’hi i con cop quan acabi la guerra els anirà a buscar. Tots es preparen i agafen lo necessari per poder marxar.

Capítol 10: Un poema perquè no t'oblidés mai
En aquest capítol passen uns quinze dies aproximadament  des de que la família va decidir marxar cap a França. Finalment acaben anant caminant perquè el cotxe s’espatlla. Com es tard decideixen passar la nit en una cova, com el Tian està malalt  decideixen desviar-se per anar a casa els avis que
Decideixen deixar a en Tian amb els avis per la seva situació. En Tian li escriu un poema a en Tòfol perquè el recordi i perquè quan tingui moments d'enyorança el llegeixi.

Capítol 11: El meu primer mort
En aquest capítol segueixen el camí cap a França en Sebastià, la mare i en Tòfol. Durant el trajecte veuen a més gent que fugen cap a un lloc millor. Mes tard es van trobar a un home que es deia Paco que anava amb un nen als braços. En  Tòfol després de molts intents de parlar amb el nen es dona conte que es mort. El Paco finalment decideix acompanyar-los durant el trajecte.

Capítol 12: <<Allez, allez!>>
En aquest capítol arribant a França i demanen ajudar a un pastor perquè els indiqui el camí per anar a la platja. Un cop allà troben un munt de gent i uns quants gendarmes armats. Estan a la platja d’Argelers i  es donen conte que hi ha molta duresa. La Carmeta li acaba explicant al Tòfol que està embarassada.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada